Ratlla d'esperança

Fins avui, no havia sentit la necessitat d'escriure un bloc. M'estrene. No promet res. És solament que he tingut les ganes de compartir l'esperança. Hui me l'han feta sentir, els alumnes de valencià dels cursos de batxiller de l'institut La Torreta, d'Elda. Havien llegit la novel·la Les ratlles de la vida, i havien preparat una sessió impecable.

Quan he entrat al saló d'actes, la taula del conferenciant, diríem, ja estava plena. Hi havia sis o set xics i xiques allà dalt, i quedava una cadira buida per a mi. Just enmig. Primer han fet una presentació del seu poble, després m'han presentat a mi, i tot seguit han exposat una anàlisi de l'obra d'un nivell que m'ha deixat amb la boca oberta.  No m'ha calgut parlar. S'ha encetat el torn de preguntes, i hem passat un parell d'hores xarrant de la novel·la, dels personatges, dels procés de creació, de literatura. Les paraules rajaven vives i contentes, sense silencis ni vergonyes. Els he felicitat de cor, pel seu nivell de llengua, pel seu nivell literari, per fer-me sentir orgullosa del meu treball. I he felicitat també, amb profunda admiració, els seus professors, Rafa i Bernat. Uns professors amb un projecte clar i contundent: treballar l'oralitat des de que comencen l'ESO, i acompanyar-los fins que acaben el batxiller. I per treballar-la, lligen i lligen, a casa, a classe, i comenten els llibres i en gaudeixen. Ningú no hauria dit que aquelles seixanta persones no parlen d'habitud aquesta llengua. Per això m'han revifat l'esperança. Quan veig 'mestres' que s'apassiones, creuen i s'impliquen d'eixa manera, el cor se m'accelera, perquè la passió sempre encomana passió. I els alumnes de la Torreta d'Elda, s'alimenten amb la passió dels seus professors, i això fa estimar el que s'aprén. En aquest cas la llengua, la literatura. Sóc certa que Rafa i Bernat seran ratlles de la vida dels seus alumnes.

Després hem dinat i m'han contat els propers projectes, les pròximes lectures, els viatges... I m'han entrat moltes ganes d'acompanyar-los.

Moltes i moltes gràcies!